Sinopsi
Plastilina parteix d’un fet real: tres nois cremen una indigent en un barri de la zona alta de Barcelona. Els nois són de classe alta, han tingut una bona educació, són nois “normals”, amb tot el que té d’absurd la paraula “normal”. Plastilina es planteja com reaccionen els pares d’aquests nois. Com uns pares assumeixen que el seu fill cometi un crim tan atroç? A Plastilina vivim el cas des del punt de vist dels nois, de les amigues dels nois i dels pares. La història està explicada de manera no linial, amb salts de temps que ens porten del passat al futur i al present. Plastilina intenta entendre la violència en els joves de les societats occidentals.
Com és de prima la línia que separa l’espectador de la violència amb el protagonista d’aquesta violència?
Fotografies
Vídeo
LA CRÍTICA HA DIT…
“El núcleo dramático de la historia, su justificación ética –también política y social– está en las graves cuestiones que interpelan al mundo de los adultos.¿Por qué esa violencia extrema y gratuita? ¿Por qué ese brutal desprecio de los seres más indefensos? ¿De dónde surge el placer morboso de registrar en el móvil la miserable fechoría? La falta de respuestas empuja al espectador hasta el borde de un abismo que, inconscientemente, las generaciones adultas de las sociedades desarrolladas habremos abierto día a día, para que en él se hunda una juventud vacía de valores morales. Pero no quiero incidir en un sermoneo del que Marta Buchaca ha sabido prescindir, felizmente.” JOAN-ANTON BENACH
“Més que donar respostes, el que fa Buchaca és mostrar el comportament d’aquests joves i el de les relacions amb els seus pares , perquè l’espectador es pregunti on és l’orígen d’una violència tan inexplicable.“ CÉSAR LÓPEZ ROSSELL
Produccions
GUATEMALA 2009
Traduccions
Plastilina està disponible en català, castellà, anglès i grec.